Un món possible

La data del darrer 21 de desembre es va difondre abastament per a crear artificialment un debat sobre la teoria de la fi del món. O si més no, per a fer-ne un motiu més d’entreteniment. Però en comptes de posar d'actualitat les pors atàviques i ancestrals del mil.lenarisme i d'instrumentalitzar alguns temes del discurs religiós, alguns preferim que la llum del projector mediàtic ens ensenyi altres aspectes de la societat en què vivim.

Des dels darrers anys, s'ens està acostumant a viure en una atmòsfera de por i d’angoixa. A aquest alarmisme abstracte, que s’ha traduït en la mediatització dels riscos d’epidèmia mundial, dels nivells de perill per atac terrorista, etc. s’ens hi afegeixen ara mateix pors més properes: com l’exclusió social, la pobresa, les retallades en educació i sanitat…Recordem que les agències de notació han contribuit a aquesta situació d’alarmisme, i tenen la seva part de responsabilitat en les crisis socials i financeres a certs països de la zona euro.

Ens hem de demanar també quina és l’agenda dels grans monopolis dels mitjans d’informació. El dret a la informació dels ciutadans es vulnera cada vegada més, transformant els grans mitjans en una maquinària propagandística. Després de posar d’actualitat les veus que demanen la fi del món, quan les supersticions tornin al seu cau de sempre, el d’una paranoia constant producte de l’alienació, ens agradaria que es parlés també d’altres temes més seriosos.

Caldria desmentir, per exemple, la tesi del xoc de civilitzacions. Aquesta teoria oportunista que va ser defensada a tort i a dret pel darrer president de l’unic país americà que no té un nom propi. Aquesta tesi tan poc imaginativa va trobar seguidors allà a on ja hi havia una llarga història de racisme institucional. No és per casualitat, doncs, que també trobés defensors a la nació de creients, com sovint es defineix el país més modern del món. Com tampoc és coincidència que fos acollida amb entusiasme per l’ex-president desacomplexat de l’estat espanyol, un estat que té un deute moral pendent cap les civilitzacions precolombines i del món àrab. Precisament cal recordar que nomès hi ha un món possible, i que per a viure en aquest món ens calen el diàleg i el coneixement de l'altre. No hi ha pau sense justícia.

Estem en una situació difícil en molts aspectes. Els que creuen en el xoc de civilitzacions, com els que ho fan en la fi del món, tenen la capacitat de posar en circulació aquestes idees per als seus interessos inconfessables. Les guerres al Pròxim Orient en son una bona mostra, com ho és la desinformació que l’acompanya. Tanmateix, el poc que podem fer està encara en les nostres mans. Es tracta de transformar el món amb la nostra mirada. Amb els nostres llaços de solidaritat. Aquesta és la força de la societat civil. Malgrat els atacs que reben els valors de l'humanisme i els drets socials, que es van adquirir pels nostres pares i avis amb molts esforços. Encara que la regressió dels drets més fonamentals ens assetgi a la cantonada.

Àlex Anfruns

Membre de la Plataforma Aturem la Guerra de Mollet