31 d’oct. 2011

Xerrada-debat al voltant de la democràcia inclusiva



Amb Blai Dalmau Solé (Barcelona 1984), membre fundador del Grup d'Acció de Democràcia Inclusiva de Catalunya i de la revista Détourné. Va estudiar filosofia a la Universitat de Barcelona. Actualment es dedica a fomentar el coneixement, la reflexió i el debat polític sobre el projecte de la Democràcia Inclusiva, realitzant ponències, escrivint articles i participant en grups d'estudi.

Per a més informació:


23 d’oct. 2011

És hora de tornar

Per diferents circumstàncies, he tornat a l'Ateneu. El de Caldes es diu Centre Democràtic i Progressista, però el nom és igual.
Fa anys, molts anys ja, els obrers i les treballadores van necessitar trobar-se sota cobert i fora d'hores de feina per instruir-se, per vincular-se com a col·lectiu, per tenir cura de la seva salut. Sense l'empara d'un Estat que els hi proporcionés l'educació o una sanitat pública, van somiar a través del que els ensenyava un tal Clavé, van aprendre el que deia un tal Bakunin o van fer passos endavant entorn la creació de cooperatives de treball. I tot això ho van fer sota el paraigua del que en van dir 'Ateneus'.

El diner fa anys que ja no té fronteres. L'economia posa impediments a les persones alhora de travessar fronteres, sempre i quan no serveixin per quelcom al país receptor. La única funció de l'Estat, fins ara, era vetllar pel benestar dels conciutadans que s'hi aixoplugaven.

En moments de retallades múltiples, en totes direccions, i d'empobriment generalitzat de tots els serveis que l'Estat ens ofereix, i durant el transcurs d'una conversa amb un company que fins ara no hi tenia cap afinitat ideològica coneguda, ho vaig veure clar. És hora de tornar. Cal tornar a omplir els Ateneus, els Casals, els Centres Socials Autogestionats, Okupats... cal tornar a trobar-nos amb els i les treballadores que, potser d'una altra manera, segueixen omplint les fàbriques, les escoles, els CAP, els tallers... Perquè hi som, mai hi hem deixat de ser malgrat el fals miratge amb el que ens ha obsequiat el món capitalista durant algunes dècades. És evident que ens costarà: igual que ens ha donat tele i ordinador a totes, ens ha pres – a vegades! – la capacitat d'entendre'ns. Però és el moment de tancar files i, com a éssers socials que som, trobar fórmules alternatives a les imposades. Que l'Estat no ens dóna sanitat? Grups d'autogestió de la salut. Que l'educació que ens ofereix és cada vegada més pobre? Escoles Lliures, que d'això en sabem un munt. Que no vol saber res de nosaltres? Nosaltres encara menys d'ell!
 
Arnau Galí i Montiel. Caldes de Montbui

22 d’oct. 2011

Comunicat de la CGT del Vallès Oriental davant l’acomiadament de la companya Charo Luchena

Des de la CGT del Vallès Oriental volem expressar el nostre més enèrgic rebuig a l’acomiadament que està portant a terme la Direcció de l’Empresa Nidec Motors Actuators Spain, situada a Sta. Perpètua de Mogoda, contra la nostra companya Charo Luchena, mesura que considerem caciquil, mesquina, dèspotica i opressora.

Els i les companys/es de Nidec, han convocat una vaga de cinc dies, que començarà dimecres que ve dia 26 d’octubre, a partir de les 6.00h., en els cinc torns que actualment s’estan fent, per a protestar contra l’acomiadament de Charo Luchena, i demanar la seva readmissió immediata.

Els fets van ocórrer dilluns passat quan a les 5.30h. (la companya està en el torn de nit) es van presentar el Director de Producció i la Directora de RRHH per a lliurar-li la carta d’acomiadament. L’empresa va cridar als Mossos d’Esquadra perquè “convidessin” a la companya a abandonar l’empresa sota amenaça de posar-li una denúncia pel penal.

Els motius que al·lega la Direcció són tan ofensius com falsos, “baixa productivitat”, “desobediència”, “indisciplina”, etc…. La Direcció de l’empresa reconeix l’acomiadament improcedent i ha posat sobre la taula els 45 dies/any, el que posa de manifest que el que realment interessa a l’empresa és l’acomiadament de la companya, que van a per ella. El que no reconeix són les veritables raons per a fer-lo, ja que al Comitè s’ha limitat a dir-li que els motius són “confidencials”.

Aquesta imputació és deguda a l’enèrgica activitat sindical i social desenvolupada tant en el si de l’empresa, com en els moviments socials, que ha exercit des de la legalitat, el respecte i l’interès de tot/es els/les treballadors/es. La companya, no només està en la Secretaria d’Acció Social de la CGT del Vallés Oriental, també està implicada en el 15M, i en la lluita feminista.

La Direcció de NIDEC està assabentada de l’activisme de la companya i aquest ha estat el motiu real de l’acomiadament. Ja tenim els motius “confidencials” als quals apel·la l’empresa.

Des de CGT Vallés Oriental volem expressar la nostra indignació per aquestes dictadures empresarials que no cessen, intentant fer callar qualsevol veu crítica davant l’actual situació de reculada en drets que estem vivint la classe treballadora. L’Empresa no tenen motius reals per a l’acomiadament, però qualsevol cosa els val quan volen desfer-se d’una persona que pot ser “incòmoda” per als interessos de la Direcció.

NO A LA REPRESSIÓ CONTRA ELS TREBALLADORS/ES!!!

READMISSIÓ, JA!!!

SI TOQUEN A UNA, ENS TOQUEN A TOTES!!!

CGT Vallès Oriental

Crònica de la xerrada al voltant de la Sanitat Pública




El passat dijous es duia a terme la xerrada organitzada per l´Assemblea en Defensa dels Drets Socials i els Serveis Públics. Us adjuntem l´audio i foto de l´acte. Salut i llibertat!

18 d’oct. 2011

12 d’oct. 2011

XERRADA - DEBAT: LES RETALLADES A LA SANITAT



LES RETALLADES A SANITAT AFECTEN, I MOLT, A L’USUARI


Més enllà dels perjudicis als professionals del sector (acomiadaments, retallades de sou, pèrdua de drets laborals, precarització, ...), que indirectament també ens perjudiquen a tots, les retallades sanitàries ens afecten sobretot als usuaris:

Tancament d’ambulatoris per la nit i/o cap de setmana. “Sanitat Respon” no funciona bé i limitació d’alguns serveis als ambulatoris.

Reducció de llits, plantes, quiròfans, serveis, cures intensives, punts d’atenció continuada, d’atenció domiciliaria i d’urgències als hospitals.

Molt forta reducció als serveis d’ambulàncies.

Important augment de les llistes d’espera i pràctica anul·lació de les intervencions considerades “no urgents”.

No es fan determinades operacions per falta de pressupost pel material. Ara, “si ho pagues tu”...

Important transvasament d’usuaris a les Mútues (pagar de nou). S’afavoreix el negoci privat en contra dels serveis públics. Però, les mútues no donen, ni molt menys, tot el servei que dona la Seguretat Social (intervencions cares, no)

Paralització de les inversions de futur, incloses les considerades urgents.

I la cosa anirà a pitjor amb les noves retallades que ja han anunciat. Copagaments, més precarització, més llistes d’espera, menys futur.

A Granollers

Han retallat força a l’Hospital: quiròfans, llits d’UCI, equips d’atenció domiciliària, plantes senceres amb molts llits generals i de pediatria, serveis generals, etc. No es fan operacions normals fins ara com la de pròtesis de maluc, per falta de materials,

Han destinat espai per l’entrada de l’activitat privada a l’Hospital.

Han tancat Urgències Centre per la nit.

I, en una de les comarques amb menys llits per habitant de Catalunya, s’han paralitzat “sine die” projectes considerats molt urgents com l’Hospital Lleuger de la Policlínica i l’ampliació del propi Hospital de Granollers.

També retallades importants a Montornès – Montmeló (tancament ambulatori a la nit), Llinars (també tancament a la nit), Sant Antoni de Vilamajor (ambulatori només dos matins i una tarda, abans de dilluns a divendres de 8 a 20)), Sant Celoni, Mollet, ....

Quin futur ens espera?

Hem d’aturar la debilitació dels serveis sanitaris públics. Volem que segueixi un sistema de salut pública, universal i de qualitat com fins ara.

No és veritat que no hi hagin diners, ni que em estirat més el braç que la màniga. Que els bancs retornin els milions que els hi ha donat l’Estat, que els especuladors que s’han fet d’or amb la crisi paguin, que les grans fortunes no puguin defraudar,...

12 D´OCTUBRE: RES A CELEBRAR!!

Inaugurada una placeta en homentage a l´Enrica Roca

El passat 2 setembre es va inaugurar una placeta en homenatge a l´Enrica Roca que va comptar amb la presència de Diana Zabalo, filla de l'Enrica

Nombrosos representants de la comissió veïnal d'homenatge a l'Enrica Roca van assistir divendres a la inauguració dels jardins que portaran el seu nom, situats entre els carrers de Roger de Flor i de Joan Camps. En els parlaments previstos hi van intervenir Lluís Guix, en representació de la Comissió d'homenatge a l'Enrica Roca, Diana Zabalo, la seva filla i l'alcalde de Granollers, Josep Mayoral.

Enrica Roca Florensa va néixer a Granollers l’any 1921 i va viure la seva adolescència entre les bombes, la gana i la misèria de la Guerra Civil Espanyola. Aquesta granollerina va lluitar per les seves idees polítiques i socials i, juntament amb altres dones, va dedicar-se de ple a l’Associació de Dones Lliures de Granollers. Van allotjar refugiats, mares solteres i criatures del nord de l’Estat que fugien, feien jerseis per als soldats del front i assistien a cursos de la Creu Roja per poder auxiliar els ferits.

Un cop acabada la guerra, moltes de les seves companyes van marxar a l’exili però ella es va quedar a Granollers amb el seu pare, qui, poc després, per ser membre del sindicat, va ser detingut i reclòs a la presó Model. El 1947 l’Enrica i el seu marit, Joan Zabalo, que havia estat voluntari de la columna del Vallès Oriental i membre de les Joventuts Llibertàries, es van exiliar amb el seu fill de quatre mesos. Després de passar tres anys a França, van marxar a l’Argentina als anys 50, quan començava el despertar de la indústria tèxtil, i fins al 1980 no van tornar a Granollers.

De nou aquí, l’Enrica es va vincular a diverses activitats ciutadanes com l’Ateneu, les associacions de veïns de Granollers Centre i Sota el Camí Ral, el Col·lectiu de Gent Gran, etc., i va fundar, juntament amb altres persones, el grup de teatre Flors i Violes, del qual era guionista i directora. I aquí, també, va morir el seu marit. L’any 1994, aquesta granollerina torna a l’Argentina amb la seva filla i els seus néts, on va dedicar els últims anys de la seva vida a escriure un llibre de memòries, que ara s'ha editat amb el títol Crónica de tiempos idos i que es presenta dijous dia 1 de setembre, a les 7 de la tarda, al restaurant Anònims. Va morir a Buenos Aires el 29 de desembre de 2000 als 79 anys d’edat. L'octubre de 2001 va rebre un homenatge pòstum per part d'una comissió creada especialment i l'Ajuntament de Granollers, en què, entre d'altres, es va inaugurar un monòlit que la recorda, situat davant l'Escola Salvador Espriu.

Enllaç amb la noticia a Vallès Oriental Televisió