Sovint, quan des dels mitjans o el poder establert es vol menysprear determinat moviment polític o reivindicació i es pretén allunyar la ciutadania i que no els recolzi se’ls sol etiquetar d’antisistema per tal d’espantar a la gent, una etiqueta de la qual els propis activistes fugen com gat escaldat de l’aigua tèbia.
Antisistema sempre es relaciona amb encaputxats trencant vidres, cremant containers i llançant còctels molotov. Però si analitzem el seu significat simple és persona o moviment que està contra el sistema, el capitalista, que es el que impera aquí a Occident i gairebé a tot el món.
Fins fa poc al nostre país i la resta d’Europa, i sobretot des de la caiguda del Mur de Berlín, el capitalisme gaudia de bona imatge, considerat com un sistema que garantia llibertats, democràcia, drets humans, pluralitat política, oportunitats per tothom, etc. i que permetia un cert grau de benestar. Actualment, amb totes les mobilitzacions que s’estenen arreu de l’Estat i a Europa amb els Indignats, sembla que per fi li hem vist les orelles al llop amb aquesta crisi que ha servit com a excusa per desmantellar el mínim estat del benestar en el que vivíem.
El capitalisme s’ha tret definitivament la careta i mostra obertament el que sempre ha estat i que molts pobles del món han patit en les seves carns des de sempre. Perquè si retirem una mica la lupa del Primer Món en el mapa i l’observem a gran escala, el capitalisme per la majoria del planeta significa misèria, gana, guerres, explotació infantil i espoli de recursos naturals i a la nostra societat es tradueix en desnonaments, atur, retallades als serveis públics, ERE’s, rescats als bancs. Un sistema dominat per la voracitat d’uns pocs, anomenats mercats, que té com a únic objectiu maximitzar els seus beneficis econòmics, trepitjant qualsevol principi de justícia social.
Com ha quedat demostrat, tot aquell estat, col•lectiu o individu que gosi oposar-se a l’ordre polític i econòmic establert globalment ja sap el que rebrà: repressió, difamació o silenci mediàtic en el millor dels casos, ser titllat d’antidemòcrata i violent, etc.
Com que el sistema, des de la seva arrel, és injust poc millorarà amb petites reformes que seran fagocitades en el moment que els poderosos vegin amenaçats els seus privilegis. Per tan, es fa més necessària que mai la seva ruptura i l’evolució de les nostres formes d’organització cap a un sistema més just, igualitari i participatiu per tothom.
Perquè, després de tot el que estem contemplant, el més violent, immoral i pervers és seguir recolzant aquest sistema.
Salvador Xicola
Mollet del Vallès
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada