Poc
després de complir-se un any de la detenció i empresonament de les
anarquistes Mónica i Francisco, el passat 16 de desembre van ser
detingudes 11 noves
companyes. Actualment, 7 d’elles segueixen en presó preventiva en
diverses presons de l'Estat sota classificacions penitenciàries.
D’aquesta manera, es fa evident l’ànim de venjança i càstig
sobre totes aquelles que, reivindicant la falta d’ètica i justícia
social, n’han confrontat els seus responsables, les institucions de
l'estat i l'economia.
Les
nostres companyes, com moltes altres persones, avui passen la nit
tancades injustament. I diem injustament perquè injust és el
sistema que les tanca,
com injust és el repartiment de drets i deures en aquesta societat.
Res té a veure la justícia amb el respecte a unes o altres lleis.
Som conscients que qualsevol resistència real als qui posseeixen el
poder és criminal als ulls de l'Estat i, per tant, proscrita.
Aquells que per conveniència s'omplen la boca de drets i llibertats
democràtiques han de saber que nosaltres, les anarquistes i els
anarquistes, no necessitem un reconeixement ni garantia dels
drets que permeten l'acció política, doncs aquesta, per a
nosaltres, no pot trobar-se subjecta a condicions, als xantatges d'un
món desigual on els desposseïts i desposseïdes només poden
exercir les seves llibertats polítiques en funció de la
conveniència dels interessos dels poderosos. No volem la seva
caritat humiliant i tramposa. Coneixem bé els seus “drets” i de
sobres coneixem les seves “llibertats democràtiques”: les
anarquistes fa dècades que les estudiem en la “pau” de les seves
presons i comissaries.
Amb
aquest succés
s'evidencia la voluntat de l'Estat d'atacar la base mateixa de
l'acció política. La consciència de l'oprimit i l'oprimida, que
passa necessàriament per entreveure una necessitat
d'autoorganització amb els seus iguals, sigui aquesta del caràcter
que sigui, per lluitar contra el domini dèspota que s'evidencia
davant els nostres ulls dia darrere dia. De res servirà que les
brigades d'informació dels diferents grups repressius construeixin
històries sobre cap de les nostres organitzacions. Som clares en la
nostra determinació per combatre l'Estat i el capitalisme, i ho
podreu llegir en la nostra propaganda, en les nostres reflexions, en
les nostres actes assembleàries i en els nostres estatuts. Potser
per això s'emporten tinta i paper dels registres de les nostres
cases i dels nostres locals. Només cal que preguntin en els centres
de treball pels nostres sindicats, en els barris pels nostres ateneus
llibertaris i a les nostres veïnes i veïns pels nostres grups
i federacions. Totes i tots us diran el mateix, que nosaltres
acceptem i proclamem als quatre vents: som culpables d'organitzar-nos
amb la finalitat de subvertir les relacions de poder que
s'entrellacen per sustentar aquesta societat corrupta i corruptora.
No volem formar part de l'espectacle de la política institucional,
però el nostre discurs i la nostra acció estan presents en la
guerra perpètua a la qual ens condemnen aquells que viuen de
l'explotació, el frau i la mentida.
El
senyor Espadaler, que pensa poc i pensa malament, va pretendre
trencar la unitat del moviment llibertari, demostrada en els dies que
van seguir a les detencions, posant a la palestra el vell i caduc
problema de la violència. Resulta irònic que sigui el mateix
conseller de l'Interior el que pretengui donar lliçons de moralitat
en aquest camp, quan ell està al davant d'un cos encarregat de
desnonar a les nostres famílies, reprimir les nostres vagues i
disparar-nos en les manifestacions. Han de saber els polítics de
tota classe, que les anarquistes no demanarem permís per ser
lliures, ni perdó per ser-ho.
No pretenem
enunciar els mals del sistema per totes coneguts en temps de crisi.
Pretenem atacar les seves causes i posar en pràctica les
alternatives amb un vigorós desig de
transformació social. Som partícips dels canvis i no simples
espectadores.
Per la llibertat
de les preses anarquistes i l'abolició de totes les presons.
Per la revolució
social. Per l'anarquia.
