El mateix dia que el molt honorable cos policial dels Mossos d’Esquadra destinen esforços a desallotjar Can Piella, un dimecres 15 de maig de l’any 2013, no han tingut res millor a fer que entrar sense ordre judicial al locals de l’Ateneu Llibertari de Sabadell.
Cap persona encara coneix els motius d’aquest registre il·legal, només han dit que l’ordre ve dictada per l’Audiència Nacional de Madrid. -Actualització: sembla que l’operació afecta altres localitats estatals. El jutge instructor és Santiago Pedraz i es parla de 5 detencions, una d’elles a Sabadell.
El local de l’Ateneu Llibertari de Sabadell, propietat la CNT-AIT de dita localitat, és un espai obert a tot el poble treballador de Sabadell, on nombrosos col·lectius i gent de Sabadell i d’altres indrets han fet tasques lúdiques, culturals i socials des de fa anys. El mateix col·lectiu de l’assemblea de l’Ateneu Llibertari, gent del 15M local, Amazics o coordinadores locals, entre un llarg etcètera, han fet ús d’aquest espai. Per tant, no entenem què cerquen aquests cossos en aquest espai obert a l’ús en una ciutat tant mancada d’espais lliures com resulta ser Sabadell, coneguda pels suposats affairs corruptes de l’ex-alcalde Manuel Bustos, botiguers reaccionaris (com els que van obrir el Mercat Central en episodis de vagues generals) i certa pàtina “carcatòlica” en determinades zones. Metafòricament, a una banda de la façana de l’Ajuntament de Sabadell ens trobem una seu històrica del Banc Sabadell, a l’altra una Església força gran i, si mirem per la porta del darrera de l’edifici consistorial veurem altra església amb una estàtua a l’integrista carcatòlic Sardà i Salvany!
El moviment llibertari sabadellenc, des de els seus orígens al segle XIX i fins els nostres dies, ha destacat sempre per la lluita d’un món millor, aspecte que a dia d’avui segueix vigent, més encara en temps de retallades socials i precarització de les nostres vides. Què aturats i aturades, jovent sense futur, treballadors i treballadores conscients, migrants, idealistes o pragmàtics i altres tipus de persones s’organitzin i lluitin pels seus ideals no és cap motiu per un registre. El motiu de fons d’aquesta gent sota ordres de Madrid no és cap altra que atemorir a la gent que participa i destina part del seu temps a dir NO a tots aquests abusos que patim com a classe, la de les persones desheredades dels beneficis materials d’aquest Sistema Capitalista, i que, a més a més, en els temps moderns, portem anys patint les conseqüències d’una crisi originada per la vanitat psicopàtica d’un Sistema, com és la democràcia liberal, fonamentat en el benefici i depredació econòmica.
L’inici del registre s’ha iniciat sense avisar a cap persona de la propietat de l’edifici, no existia ordre judicial i quan una primera persona s’ha aproximat al lloc del fets per demanar informació i documentació, aleshores han procedit a precintar els locals de l’Ateneu Llibertari de Sabadell. Ara per ara, per tant, i tenint en compte el llarg historial dels Mossos d’Esquadra (pallisses a comissaries, ulls perduts per suposades bales de goma, indultats per maltractaments, entre un amplíssim etcètera), qualsevol cosa es pot esperar d’aquesta entrada, sota el meu punt de vista, no del tot legal…
Ara mateix un grup de persones solidàries es concentren a les immediacions dels locals del Passatge Edgardo Ricetti, tot esperant la presència d’una secretària judicial i l’ordre de registre…
Un testimoni ocular dels fets membre de la CNT-AIT de Sabadell.
Actualització: el detinguts han sigut acusat de petànyer a un grup terrorista i enalteminet del mateix. Val a dir que la geneaologia del mot “terrorisme” neix durant la revolució Francesa de 1789, concretament arran del govern jacobí i les crítiques rebudes, on s’acusava aquest règim liberla de terrorista. En el fons, el terrorisme sempre ha sigut una de les eines dels estats, estructures socio-polítiques jerarquitzades, les quals intenten controlar a les persones i recursos del seu suposat territori, ja sigui per la força de la propaganda o per la força de les armes. Evidentment els estats, presents i futurs, intenten ser el “monopoli de la força” com una estatègia fonamental per tal de cumplir els seus objectius. L’ús evident del mot terrorisme, paradoxalment en temps de terrorisme sistèmic (deshaucis, atur, violència policial…) i crisi generalitzada, és una eina de propaganda. Qualsevol episodi que mínimament trenqui els mecanismes permesos de protesta (es a dir, la manifestació pacífica i a ser possible que no molesti gaire, la recollida de signatures o parlar davant del Mass Media), evidentment, com a vella estratègia del poder establert, intentarà etiquetar-ho sota l’argumentatiu del terrorisme. Present encara en el nostre record està l’intent de vinculació dels escratxes, realitzats per gent propera o activa dins del moviment en contra dels deshaucis, al terroirsme, així que en aquesta nova operació contra l’anarquisme, podem esperar un guió digne de Hollywood… Però de moment sembla que els hi funciona, anys de sociabilització escolar o propaganda mediàtica han fet que si et diuen terrorista, violent o qualsevol altra adjectiu poc agradable, segurament encara trobaràs gent que s’ho cregui…
Prou muntatges i criminalització!!
CNT-AIT Sabadell
