10 de set. 2010

El Quart Cinturó o la plasmació d'una idea molt concreta

Els Vallesans/es portem dècades sota l'ombra d'una important amenaça: l'anomenat quart cinturó (4C). Si hi ha gent que considera que les carreteres són un símbol inequívoc de progrés, cal que expliquem per què ho considerem una amenaça.
Anem a pams: el 4C és una manifestació més de l'ideal d'una grup de gent que considera que per al benestar d'un país cal que augmenti indefinidament la població, el nombre d'indústries i el tràfic de mercaderies. Segons aquest ordre de prioritats, el més important és que hi hagi empresaris que tinguin fàbriques amb treballadors que produeixin i consumeixin. Aspectes com la disponibilitat d’energia, la sobirania alimentària o l’equilibri amb el medi natural (que, no oblidem, existeix i té dret a existir) són secundaris per a ells.

Quins efectes provoca això? Massificació amb el conseqüent deteriorament de les condicions de vida de les persones, augment de les necessitats energètiques i de recursos, destrucció del medi natural... i importants diferències en l’accés a la riquesa col·lectiva.

En una època com l’actual la necessitat de la sobirania alimentària i energètica és més evident que mai. Així mateix és evident que la producció industrial està abandonant Europa. El 4C tampoc resoldrà cap problema de mobilitat en tant que està comportarà una arribada massiva de gent en els pisos que es faran a banda i banda de la via.

Estem, de fet, en una disjuntiva: controlem nosaltres el nostre entorn i les nostres condicions de vida o ho deixem en mans de les grans corporacions? És el problema que planteja el 4C; ¿trinxem els darrers espais agrícoles de la comarca per dependre completament de la importació d’aliments o bé assumim que hem de protegir-los? ¿Acceptem que ens omplin de ciment fins l’últim racó de la comarca o ens prenem seriosament la protecció del país?

El 4C és una agressió col·lectiva, és un espoli perquè els principals beneficiaris no som la gent que ens quedarem a viure apilonats en un immens suburbi de Barcelona, sinó els pocs constructors i els amos de les empreses de transports i d’automòbils, així com els polítics que cobraran el seu tant.

El 4C no són només carreteres, són urbanitzacions al voltant de les carreteres, són arribada massiva de gent, és la perpetuació d’un model de ciment i comissions.
Què passarà quan hi hagi crisi energètica? Què passarà quan hi hagi conflictes entre els nostres interessos i alguna de les corporacions que controlen la distribució d’aliments o d’energia? Ho sabem perfectament: els faran les lleis a mida i ens enviaran la policia.

Sembla més urgent que mai prendre partit.