Nombrosos representants de la comissió veïnal d'homenatge a l'Enrica Roca van assistir divendres a la inauguració dels jardins que portaran el seu nom, situats entre els carrers de Roger de Flor i de Joan Camps. En els parlaments previstos hi van intervenir Lluís Guix, en representació de la Comissió d'homenatge a l'Enrica Roca, Diana Zabalo, la seva filla i l'alcalde de Granollers, Josep Mayoral.
Enrica Roca Florensa va néixer a Granollers l’any 1921 i va viure la seva adolescència entre les bombes, la gana i la misèria de la Guerra Civil Espanyola. Aquesta granollerina va lluitar per les seves idees polítiques i socials i, juntament amb altres dones, va dedicar-se de ple a l’Associació de Dones Lliures de Granollers. Van allotjar refugiats, mares solteres i criatures del nord de l’Estat que fugien, feien jerseis per als soldats del front i assistien a cursos de la Creu Roja per poder auxiliar els ferits.
Un cop acabada la guerra, moltes de les seves companyes van marxar a l’exili però ella es va quedar a Granollers amb el seu pare, qui, poc després, per ser membre del sindicat, va ser detingut i reclòs a la presó Model. El 1947 l’Enrica i el seu marit, Joan Zabalo, que havia estat voluntari de la columna del Vallès Oriental i membre de les Joventuts Llibertàries, es van exiliar amb el seu fill de quatre mesos. Després de passar tres anys a França, van marxar a l’Argentina als anys 50, quan començava el despertar de la indústria tèxtil, i fins al 1980 no van tornar a Granollers.
De nou aquí, l’Enrica es va vincular a diverses activitats ciutadanes com l’Ateneu, les associacions de veïns de Granollers Centre i Sota el Camí Ral, el Col·lectiu de Gent Gran, etc., i va fundar, juntament amb altres persones, el grup de teatre Flors i Violes, del qual era guionista i directora. I aquí, també, va morir el seu marit. L’any 1994, aquesta granollerina torna a l’Argentina amb la seva filla i els seus néts, on va dedicar els últims anys de la seva vida a escriure un llibre de memòries, que ara s'ha editat amb el títol Crónica de tiempos idos i que es presenta dijous dia 1 de setembre, a les 7 de la tarda, al restaurant Anònims. Va morir a Buenos Aires el 29 de desembre de 2000 als 79 anys d’edat. L'octubre de 2001 va rebre un homenatge pòstum per part d'una comissió creada especialment i l'Ajuntament de Granollers, en què, entre d'altres, es va inaugurar un monòlit que la recorda, situat davant l'Escola Salvador Espriu.
Enllaç amb la noticia a Vallès Oriental Televisió
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada