És hora de tornar

Per diferents circumstàncies, he tornat a l'Ateneu. El de Caldes es diu Centre Democràtic i Progressista, però el nom és igual.
Fa anys, molts anys ja, els obrers i les treballadores van necessitar trobar-se sota cobert i fora d'hores de feina per instruir-se, per vincular-se com a col·lectiu, per tenir cura de la seva salut. Sense l'empara d'un Estat que els hi proporcionés l'educació o una sanitat pública, van somiar a través del que els ensenyava un tal Clavé, van aprendre el que deia un tal Bakunin o van fer passos endavant entorn la creació de cooperatives de treball. I tot això ho van fer sota el paraigua del que en van dir 'Ateneus'.

El diner fa anys que ja no té fronteres. L'economia posa impediments a les persones alhora de travessar fronteres, sempre i quan no serveixin per quelcom al país receptor. La única funció de l'Estat, fins ara, era vetllar pel benestar dels conciutadans que s'hi aixoplugaven.

En moments de retallades múltiples, en totes direccions, i d'empobriment generalitzat de tots els serveis que l'Estat ens ofereix, i durant el transcurs d'una conversa amb un company que fins ara no hi tenia cap afinitat ideològica coneguda, ho vaig veure clar. És hora de tornar. Cal tornar a omplir els Ateneus, els Casals, els Centres Socials Autogestionats, Okupats... cal tornar a trobar-nos amb els i les treballadores que, potser d'una altra manera, segueixen omplint les fàbriques, les escoles, els CAP, els tallers... Perquè hi som, mai hi hem deixat de ser malgrat el fals miratge amb el que ens ha obsequiat el món capitalista durant algunes dècades. És evident que ens costarà: igual que ens ha donat tele i ordinador a totes, ens ha pres – a vegades! – la capacitat d'entendre'ns. Però és el moment de tancar files i, com a éssers socials que som, trobar fórmules alternatives a les imposades. Que l'Estat no ens dóna sanitat? Grups d'autogestió de la salut. Que l'educació que ens ofereix és cada vegada més pobre? Escoles Lliures, que d'això en sabem un munt. Que no vol saber res de nosaltres? Nosaltres encara menys d'ell!
 
Arnau Galí i Montiel. Caldes de Montbui