O. C., dona i dos fills petits (el més menut de mesos) no saben on anar. Com altres centenars de milers de casos a tot l’Estat Espanyol, l’atur els va impossibilitar el seguir pagant la hipoteca del seu habitatge. El dia 12 de juliol tenen una amenaça de desnonament.
I com en altres casos la banca, causant de la crisi i de la bombolla immobiliària i receptora de milers de milions de euros que pagarem entre tots; s’estima més deixar sense casa a famílies sense recursos (amb un molt fort risc d’exclusió social i que romandrà amb un deute de per vida) i mantenir pisos tancats quan son necessaris més que mai habitatges de lloguer a preus socials per a desnonats, aturats, joves,... Els poders públics son responsables de la injusta situació actual i de la vulneració del dret fonamental a un habitatge digne, reconegut per la Declaració Universal dels Drets humans i per la Constitució Espanyola, incapaços de adoptar mesures per tal de posar a disposició de les persones el més de un milió de pisos buits en mans dels bancs.
Les lleis emparen als poderosos, però nosaltres tenim la força del nombre, de la raó, de la necessitat de justícia, de la lluita col·lectiva. Hem d’aconseguir canviar la llei (s’han d’obtenir milions de signatures per la Iniciativa Legislativa Popular que demana la Dació retroactiva, aturar els desnonaments i aconseguir els habitatges de lloguer a preus socials), i hem de forçar a banc i caixes a negociar dacions, condonacions i lloguers. Entre tots hem demostrat que “Sí!,... es pot!”.
El dijous 12 de juliol, a partir de les 8 del matí convoquem a tots i totes a evitar que O.C. i família es quedin sense casa, al carrer Girona 302 (una mica més amunt de l’ambulatori de les Franqueses i del pont de Bellavista). Necessitem molta gent a la porta de l’habitatge, sobretot a la hora prevista cap a les 10 del matí, on pacíficament, però amb actitud ferma i decidida, intentarem aconseguir que aquesta família segueixi a casa seva.
Plataforma d’Afectats per la Hipoteca - Granollers
1 comentari:
D'acord que l'aturada d'un desnonament és exemplar i ajuda a visibilitzar el problema. Però tot això de la PAH no és un greuge a la gent que les pasa magres per pagar el lloguer o no poden pagar-lo? Què pot pensar tota la gent que ni paga hipoteca ni lloguer perquè el que lloga són habitacions? I per últim: tenint en compte que de desnonaments n'hi ha la tira i que els desnonaments "protestats" representen una quantitat ínfima del total, no seria més lògic promoure el repartiment de l'habitatge d'aquells que en tenen entre aquell que no? En concret: quants dels que protesten desnonaments estan disposats a acollir a casa seva la "dona-amb-dos-fills-a-punt de-quedar-se-al-carrer?"? Quants dels desnonats estan disposats a compartir habitatge i despeses amb altres desnonats?
Publica un comentari a l'entrada