Senyor Santiago Cucurella,
Li haig de reconèixer que jo no sóc pas cap historiador, sinó un simple treballador de Correus. Per tant, no tinc d´antuvi tots els coneixements que vostè té respecte a aquesta matèria. Però,llegint el seu article i veient algunes de les seves afirmacions que fa respecte a la història i algunes paraules que utilitza per definir organitzacions i persones del moviment llibertari ,m´he vist en l´obligació d'escriure aquest article.
Per una banda ,afirma que el memorial democràtic s´ha polititzat en excés. Sense voler polemitzar amb vostè vers aquesta qüestió, l´únic que volia aclarir-li és que ,quan anomena “gàngsters” les persones que formaven part de la Federació Anarquista Ibèrica ( FAI ) no ho està fent pas des de cap posicionament objectiu, com vostè, en el seu article, sembla voler defensar respecte la funció que havia d´haver fet el Memorial Democràtic amb la història, entre els períodes de 1936 a 1939.
Vostè sap millor que jo que la història no consisteix a fer una descripció asèptica del passat, sinó que és una forma de construir un relat. Molts cops aquest relat s´interpreta segons el posicionament ideològic, religiós o d´altres que tingui la persona que realitza l´estudi. Veient el seu article està clar, que vostè té unes fonts bibliogràfiques i orals que s´han adaptat a la seva ideologia política.
El concepte de “gàngster” per definir els membres de la FAI fou molt utilitzat a la revista La Publicitat per algun dels seus periodistes. Aquest diari al servei de les classes altes fou un dels mitjans que més va propagar la idea de relació entre delinqüència comuna i anarquisme.
Comenta al seu article que el 28 d´abril s'acompleix el 75è aniversari de l´assassinat dels germans Badia. Em sorprèn que citi aquestes dues persones com un exemple de dignitat democràtica. D´en Miquel Badia, només diré que com a cap de la policia de la Generalitat va ser conegut per torturar anarquistes i per practicar detencions injustificades, i per crear el terror entre moltes famílies de la Barcelona popular.
No dubto pas que persones que ,en un moment donat , s'auto anomenessin “llibertàries” ( com també va ser en totes les altres denominacions o etiquetes) fessin algun excés. Però a nivell d'idees i d'organització està clar que el moviment llibertari ,com a tal ,mai va ser partidari de la violència o de mètodes de repressió a gran escala com sí que van fer servir certes elits socials o el feixisme. Per exemple, alguns empresaris van organitzar bandes de pistolers per assassinar sindicalistes. En conseqüència, també van haver-hi grups d'anarquistes que van respondre amb la violència com una forma de defensa. Al mateix temps, també està clar que, en moments històrics de conflictivitat greu a nivell de lluita de classes i confrontació social , sí que ha fet ús de la violència per defensar-se ( contra el feixisme i els seus partidaris ,que pretenien imposar un canvi de règim per la força, per exemple). En això no va ser diferent de tots els altres moviments i ideologies: socialistes, comunistes, republicans, catalanistes...
És molt fàcil criminalitzar, fora de context, unes persones i un moviment que allò que es proposava era acabar d´una vegada per totes amb la situació de violència estructural que els va tocar a viure :fam, atur, manca de drets a l'educació, a l'habitatge,sanitat...
Unes persones que consideraven que no hi havien d'haver privilegis, que defensaven la llibertat, la justícia social i la igualtat entre sexes per a tota la humanitat. Que van organitzar ateneus per a que els adults accedissin a l'educació i a la cultura. Al acabar la llarga jornada laboral, els treballadors i les treballadores anaven a aprendre a llegir i escriure. I a cantar. I a organitzar activitats culturals als barris. Van muntar biblioteques i escoles a cada barri. A partir de l'obra de Ferrer i Guàrdia ( assassinat pel règim monàrquic, després de la Setmana Tràgica), el moviment llibertari va muntar multitud d'escoles que seguien el seu ideari de coeducació, laïcitat, i d'aprenentage lliure i responsable. Van estendre el moviment del naturisme i la idea d'igualtat de gènere. També van fundar molts grups d'estudiosos de l'Esperanto...
En el període de la guerra civil, el moviment anarquista va ser capaç, per primera vegada en la història de la humanitat, d'organitzar milions d'obrers i camperols en una nova societat on es van col·lectivitzar els mitjans de producció. Les idees de suport mutu ,de solidaritat i de justícia social van esdevenir una realitat , en aquell temps ,per a milions de persones i tot tipus d'empreses.
Crec que des de la historiografia oficial no s´ha valorat ( ni és valora !) el que va a aportar el moviment llibertari en la lluita contra el feixisme ( abans i després de Franco) ,als drets dels treballadors/es, a la igualtat de gènere, al respecte i harmonia que ha d'haver-hi pel planeta, a l'antimilitarisme, pels drets a la cultura, l'educació i a l'habitatge, etc.
Finalment, també s'ha de valorar positivament, en l'actualitat , el paper de llavor que ha tingut i tenen les idees llibertàries en el moviment sindical que representen la CGT i la CNT, els moviments veïnals, d'autogestió – formació de cooperatives de treball, d'habitatge,d'intercanvi de béns i serveis sense diners..-en els moviments socials: l'okupació, les comunitats autogestionades, els moviments ecologistes i antifeixistes, els moviments anticapitalistes... En tots aquests moviments hi ha persones llibertàries, que han pres el testimoni de moltes persones en la lluita, per una nova societat sense classes socials, justa, organitzada des de baix, solidària i ecològica.
S'ha de ser curós a l'hora de parlar del moviment llibertari, i no deixar-se portar per judicis de valors individuals, que res a veure tenen amb realitat.
Álvaro Iñigo Quiñonero
Lliçà de Vall. Vall del Tenes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada